LA VEU

La veu normal
1. Aparell vocal
  1. Aparell respiratori
    1. Característiques de la respiració
      1. Vegetativa
      2. Saben respirar perquè estàn vius
      3. Automàtica
      4. És una cosa automàtica i inconscient
      5. Regulable i dirigible (conscientment amb la voluntat)
      6. Funció autorreguladora
      7. Té la capacitat de recuperar-se automàticament de les tensions i disfuncions un cop ha desaparegut la situació originària de la tensió. Habitualment, però, enlloc de permetre aquesta recuperació, moltes persones romanen en situació de bloqueig que es converteix en un hàbit permanent.
      8. Té molt a veure a com la persona està, se sent, viu, etc.
    2. Contexts en que la respiració es modifica
      1. La respiració varia segons el context, per tant, s'ha de poguer adaptar a les diferents situacions "Diguem com respires i et dire com parles/cantes
      2. Esforç físic
      3. Activitat sedentària
      4. Veu parlada
      5. Veu cantada
    3. Respiració
      1. Respiració costodiagragmpaticoabdominal és com hauria de ser una respiració normal
      2. Cap part del sistema està aïllada , està coordinad amb totes les parts
  2. Laringe
    1. Funcions de la laringe
      1. Biològica
      2. Respiració
      3. Protecció de les vies respiratòries
      4. Deglució
      5. Fonació
      6. Emocional
      7. La veu reflexa l'estat emocional de la persona.
      8. Nus a la gola
      9. Tancament antreoposterior (base de la llengua molt endarrera) i/o lateral (veu de bandes ventriculars)--> en el plor contingut hi hauria els dos tancaments
      10. L'estat emocional condiciona a nivell físic
      11. La respiració
      12. La posició de la laringe
      13. El to dels plecs vocals
      14. La postura i relaxació de
      15. La faringe
      16. La llengua
      17. La mandibula
      18. Altres
      19. L'estat emocional afecta
      20. L'alçada
      21. El timbre
      22. La intensitat
      23. La prosòdia
      24. El ritme
      25. Lingüística
      26. Fonació suprasegmental de la parla
      27. No sempre és el què diem el que porta el missatge, sinó com ho diem
      28. Artística
      29. Declamació
      30. Cant
      31. Teatre
  3. Ressonadors
    1. Òrgans ressonadors ( el so laringi els creua abans d'arribar a l'aire lliure)
      1. Faringe
      2. Cavitat bucal
      3. Nasofaringe
      4. Fosses nasals
    2. No es poden considerar ressonadors en el sentit estrictament acústic de la paraula altres zones on es pot sentir una sensació de vibració
    3. Amplificació
    4. Zones on es treballa la veu per vibració (cap i pit) però no és un òrgan ressonador pròpiament dit
  4. Sistema nerviós
    1. Aparell motor
      1. Vies motrius dels músculs faringolaringis i bucofacials
      2. Vies motrius de l'aàrell respiratori
      3. La veu és una acció que es dirigeix desde aquí
    2. Aparell sensitiu
      1. Les informacions sensitives són captades a nivell de l'aparell vocal i respiratori pels nervis sensitius i, des d'allà, ascendeixen cap a l'escorça cerebral
      2. Tacte--> envia info que és rebuda i executa una acció pel moto
    3. Aparell sensorial
      1. Control audiofonatori
      2. L'oïda capta els sons a través de les vies auditives i transmet el missatge fins a l'escorça auditiva, on es produeix la integració i l amemorització
      3. Gràcies al feedback auditiu, el subjecte pot controlar els diferents paràmetres de la seva veu
      4. Sistema de feetback per regular la veu
    4. Estats afectius i emocionals
      1. Sistema de feetback per regular la veu
      2. Els estats afectius i emocionals intervenen en tot moment en la fonació per a modular els paràmetres vocals
      3. Segons la seva naturalesa i grau d'intensitat, esl estats afectius poden tenir en la veu un efecte
      4. Estimulant
      5. Depressor
      6. Les intencions expressives produeixen efectes similars però no tan perdurables
      7. El cervell i té molt a veure perquè afecta la veu
    5. Esquema corporal vocal
      1. Coneixement que fa tot individu sobre el seu propi cos i xobre la situació que ocupa en el medi en base a la informació transmesa a la seva consciència a través dels diferents tipus de sensibilitat i sensació
      2. Esquema corporal vocal
      3. Tot subjecte qeu canta o parla percep sensacions sensitives, auditives, visuals, afectives/comunicatives
      4. Existeix en tothom de forma més o menys rudimentària però es desenvolupa amb el treball vocal
      5. Esquema d'acció
      6. Memorització d'esquemes corporals anteriors
      7. Representació mental de tots els actes a realitzar, comparació i modificació d'aquests
      8. Lligat a motivacions afectives i intencions expressives
      9. De quina manera el cervell creu qeu fa la veu i es fa un esquema mental
2. Cos
  1. Tot el cos és l'instrument de la veu
3. La veu
  1. És una eina de l'ésser humà per tal de crear la seva identitat i per establir relacions entre les persones
  2. Paràmetres acústics
    1. To
    2. Timbre
    3. Intensitat
    4. Durada
  3. Gènesi i evolució de la veu
    1. Gènesi de la veu
      1. Les característiques vocals de base depenen de factors hereditairs
    2. Etapes de l'evolució vocal
      1. Infància
      2. El crit és la primera activitat vocal
      3. A partir del 3r mes, balboteig (joc vocal)
      4. A partir del 7è mes, imitació de sons de l'entorn
      5. A partir del 12è mes, l'expressió lingüística va adquirint cada cop major importància. La funció lúdica i expressiva de la veu perden importància en guanyar-ne la funció representativa
      6. Pubertat
      7. En les noies, la "muda" vocal sol passar inadvertida
      8. En els nois, el canvi és molt gran
      9. Adultesa
      10. Calcificació progressiva dels cartílags
      11. Es modifica poc el funcionament de les CCVV
      12. En la dona, la menopausa pot significar un descens del to
      13. Vellesa
      14. La veu perd elasticitat i potència
      15. S'atenuen les diferències entre sexes
  4. La veu com a caràcter sexual secundari
    1. Si no es produeix la maduració sexual, la veu dels nens no muda
    2. Alguns homosexuals efeminen la seva veu a nivell de to, timbre, melodia, etc.
    3. Molts transexuals que escullen una identitat femenina desitgen tenir una veu femenina
    4. En la dona, la veu s'altera segons el seu cicle menstrual
    5. La veu transmet moltes emocions de predomini sexual
  5. Veu i personalitat
    1. Veu com a intrument d'expressió del jo
      1. Certes activitats vocals corresponen, per davant de tot, a un estat emocional
      2. En la parla, l'expressió vocal sempres està matisada per sentiments subjacents
    2. Veu com a instrument d'afirmació del jo
      1. Tota persona que parla intenta exercir un efecte en el seu interlocutor
      2. Ho haurà de fer variant la intensitat, el to, el timbre, el ritme, l'articulació, els gests associats, etc.
  6. La veu com a fenomen social
    1. Evolució
      1. Fins als 5 o 6 mesos, els nadons emeten més o menys els mateixos sons independentment de la raça, ètnia, grup social, etc.
      2. Les expressions vocals es van seleccionant en fucnió dels models vocals
    2. Els criteris d'apreciació de la veu responen a codis diferents segons les societats i cultures
  7. Veu, cos i comunicació
    1. En la producció de la veu intervé, des del punt de vista musculoesquelètic, tot l'organisme
    2. És necessari un to muscular general adequat, ja que les tensions corporals afecten a
      1. la postura
      2. la respiració
      3. la posició i ús de la laringe
    3. Els excessos de tensió són el reflex d'una forma particular de
      1. Fer anar el cos
      2. Adaptar el cos a l'espai, a la vida, a les circumstàncies quotidianes, a les emocions, als sentiments reprimits o no manifestats
    4. Davant de determinats estímuls, el cos reacciona com una unitat psicofísica
    5. L'estil comunicatiu d'una persona
      1. Esta mediat perl a manera com percep
      2. L'entorn
      3. Ella mateixa
      4. Existeix una plena interrelació entre el comportament del cos i l'estil comunicatiu de la persona
  8. http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/view/95784/154200
La veu alterada
1. Etiologies
  1. Mal ús vocal
    1. Abús vocal (Crits, grans intensitats, xiscles, sorolls vocals, tos, raspera, abús vocal, parlar moltes hores seguides sense descans, comportament inadecuat dels òrgans fonadors)--> disfonia funcional
    2. Comportament vocal inadequat a nivell de respiració, fonació, ressonància, to, intensitat, ritme
  2. Etiologies d'origen mèdic
    1. cirurgia directa
      1. cordes vocals...
    2. cirurgia indirecta
      1. glàndula tiroidal...
      2. pot tocar el nervi recurrent i provocar una paralisi de les cordes vocals
    3. malalties cròniques
      1. problemes respiratoris...
  3. Etiologies en trastorns primaris
    1. Fissura palatina
      1. es pot veure en una ressonància
    2. Insuficiència velopalatina
      1. es pot veure en una ressonància
    3. Sordesa
      1. problemes vocals
    4. Paràlisi cerebral
    5. Trastorns neurològics
    6. Traumatismes laringis
  4. Etiologies relacionades amb la personalitat
    1. Estrès ambiental
    2. Conductes d'evitació
    3. Conflictes d'identitat
2. Dimensions dels trastorns vocals
  1. Orgànica
    1. Quin és l'estat de les cordes vocals del pacient? Quina relació té el problema vocal amb la salut general del pacient? L'ORL té una visió d'aquest
  2. Funcional
    1. Com funciona el sistema vocal del pacient? ho mira el logopeda, algunes vegades l'ORL però normalment no
  3. Social
    1. Quines necessitats d'ús vocal (social i professional) experimenta?
  4. Personal
    1. Quina vivència personal genera el trastorn vocal
3. Proceés assistencial
  1. Interdisciplinarietat en el tractament dels trastorns vocals
    1. El logopeda i l'ORL (o foniatre) són esl coordinadors fonamentals en l'estudi de la veu d'un pacient i els més autoritzats per enviar.lo a consultar amb un altre col·lega de l'equip
    2. Quan no treballen en el mateix centre, cal millorar la seva relació a través de la transmissió d'informes
    3. Logopeda
      1. Rol
      2. Diagnosticador vocal
      3. Terapeuta vocal
      4. Educador vocal
      5. Entrenador vocal
      6. Serveis clínics que ofereix
      7. Prevenció i prederivació
      8. Cribatge
      9. Avaluació i diagnòstic
      10. Consulta
      11. Tractament
      12. Conselleria
      13. Col·laboració
      14. Documentació
      15. Derivació
      16. Coneixements
      17. Acústica
      18. Anatomia i Fisiologia
      19. Tractament d'imatges
      20. Biologia
      21. Formació musical i entrenament en la tècnica del cant (en el cas que es vulgui treballar amb cantants)
      22. Perfil professional
      23. Segons el perfil professional del logopeda, són competències del logopeda (entre altres))
      24. Avaluar, diagnosticar, pronosticar, rehabilitar i prevenir els trastorns de la comunicació humana
      25. Participar en l'elaboració, execució i avaluació de programes de salut i educació, tant a l'àrea de la prevenció com de l'assistència i la recerca, en temes relacionats amb la logopèdia
      26. Assessorar en l0elaboració, execució i avaluació de polítiques d'atenció i educació sobre temes relacionats amb la logopedia
      27. Definició de logopeda
      28. Tenint en compte la pluralitat de disciplines que s’interessen per la comunicació humana, és la logopèdia la que ho fa amb un enfocament propi i particular, sobre la base de sòlids coneixements biològics, metodològics, psicològics, lingüístics i humanístics.
      29. La logopèdia és ciència i art. La logopèdia comprèn els processos de la comunicació humana, els trastorns que hi estan relacionats i el coneixement dels mitjans de prevenir-los, avaluar-los i tractar-los.
      30. Com a ciència, constitueix un conjunt de coneixements -objectius i replicables així com les activitats destinades a assolir aquests coneixements, els quals donen la capacitat de fer previsions.
      31. Com a art, implica un conjunt d’habilitats i destreses per portar a terme les competències pròpies de la professió, adquirides amb estudi, experiència i dedicació.
      32. S’entén per comunicació humana, el conjunt de processos relacionats amb la comprensió i expressió verbal, oral i escrita, així com amb les diverses formes de comunicació no verbal que pot utilitzar l’ésser humà.
      33. El logopeda és el professional especialitzat en logopèdia. S’ocupa de l’estudi del procés comunicatiu i de la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic i el tractament dels seus trastorns.
      34. http://www.clc.cat/perfil_profesional.php?i=6
    4. ORL/Foniatre
      1. Emet un diagnòstic mèdic
      2. Deriva al logopeda per fer una avaluació i/o intervenció
      3. Informa dels canvis a nivell mèdic
      4. Deriva a altres professionals si és necessari
      5. Identifica i diagnostica anomalies en la laringe
      6. Practica cirurgia si és necessari
      7. La diferència entre un ORL i un foniatre és que l'ORL ho mira tot però de forma orgànica (metge de la laringe) i el foniatre és més funcional però ho mira tot inclús el cervell de manera orgànica (metge de la veu)
    5. Altres professionals
      1. Metge generalista
      2. Neuròleg
      3. Psiquiatre
      4. Psicòleg
      5. Cirurgià plàstic
      6. Gatroenteròleg
      7. Neumonòleg
      8. Al·lergòleg
      9. Formadors de la veu professional
      10. Professors de cant
      11. Altres
  2. Programa Terapèutic Complet
    1. Diagnòstic foniàtric
    2. Reeducació preoperatòria
    3. Fonocirurgia
    4. Repòs vocal amb antiinflamatoris i antitusígens
    5. Continuació de la reeducació
Prevenció dels trastorns de veu
1. Factors de risc
  1. Veu i salut
    1. Existeix una estreta relació entre la salut general i la salut vocal
    2. ORL
      1. Primer factor implicat amb la disfonia. Paper debilitant
      2. Processo al·lèrgics
      3. Inflamacions cròniques de vies respiratòries superiors
      4. Faringitis i laringitis cròniques
    3. Digestiva
      1. Símptomes de reflux gastroesofàgic (RGE)
      2. Raspera
      3. Excés de mucositat
      4. Mal gust de boca
      5. Espasme muscular
      6. Irritació de la mucosa
      7. Picor
      8. Disfonia
      9. Inflamen les cordes vocals
    4. Hormonal
      1. Factors de risc de masculinització vocal en les dones
      2. Anticonceptius orals
      3. Medicaments amb hormones masculines en la seva composició
      4. Durant el període menstrual la qualitat vocal pot disminuir
    5. Psicològica
      1. Factors que influeixen en l'alteració vocal
      2. Estrès
      3. Tensions
      4. Inestabilitat emocional
      5. Ansietat
      6. Poden ser antecedents o conseqüents
  2. Tipus de factors
    1. Adults
      1. Externs (situats fora de l'individu)
      2. Factors ambientals inadequats
      3. Aules que ressonen
      4. Els abrics xupen el so
      5. Falta o excés d'humitat a l'ambient
      6. Excés de fred o calor
      7. Ventilació escassa
      8. Corrents d'aire
      9. Aire condicionat
      10. Exposició a irritants i/o altres agents ambientals adversos (pols, fum)
      11. Condicions de l'espai de treball
      12. Soroll
      13. Nens cridan
      14. Soroll de fàbrica
      15. Manca d'aïllament dels espais de treball
      16. Instal·lacions acústicament incorrectes
      17. Factors organitzatius
      18. Descans entre classe i classe
      19. Parlar tota la classe sense descans
      20. Sobrecàrrega de feina
      21. No realització de pauses a la feina
      22. Individuals (pròxims o produits per la persona)
      23. Desconeixement del mecanisme vocal i de com prevenir les seves alteracions
      24. Utilització d'un volum de veu massa elevat
      25. Inspirar constantment per la boca
      26. Utilitzar incorrectgament les cavitats de ressonància
      27. Articulació ràpida i pobra
      28. Utilització d'un to de veu massa agut o massa greu
      29. Estar tens
      30. Estressat i contracturat
      31. No donar importància als trastorns de la veu
      32. Automedicar-se enlloc de visitar un especialista
      33. Fumar o beure alcohol
      34. Menjar masses caramels de menta
      35. Manca de son/descans
      36. Parlar molt ràpid
      37. Associats a la professió
      38. Docència
      39. Telemarqueting
      40. Pocs descansos
      41. Parlar molt ràpid
      42. Poca ventilació
      43. Logopèdia
      44. Cantants
      45. Locutors
      46. Actors
      47. Fàbriques
      48. Dobladors
      49. Cambrers
    2. Infants
      1. Viure en ambients sorollosos, estressants, conflictius
      2. Cantar en un cor o estudia llenguatge musical
      3. Imitar les veus de l'entorn
      4. Cridar molt i enfadat
      5. Riure violentament i plorar intensament
      6. Ser temperamental i dominant, agressiu i impulsiu
      7. Constipar-se sovint, tenir una audició deficient per problemes de constipats
2. Mesures de prevenció
  1. Contextos
    1. Educació vocal
      1. Objectius: evitar que el problema es produeixi
      2. Formació vocal
      3. Adults
      4. Inicial i continuada
      5. Per professionals: docents, logopedes
      6. http://musica.rediris.es/leeme/revista/gassulletal00.pdf
      7. http://www.uab.es/guiesdocents/2010-11/p101726a2010-11iCAT.pdf
      8. http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/viewFile/139993/192311
      9. http://webs2002.uab.es/webeducacio/www_gacademica/programes/Ed%20Fisica/educ_veu_I.htm
      10. Continguts: Cos, Respiració, Emissió, Sistema fonador, Salut vocal
      11. Infants
      12. Guies didàctiques
      13. ex. http://www.xtec.cat/~lbartron/WQCiutadania/didactic.htm
      14. http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/docs/disfonies.pdf
      15. Campanyes informatives
      16. Dia de la Logopèdia a Catalunya i Dia Europeu de la Logopèdia
      17. 5 de març
      18. Fulletó de salut vocal
      19. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Prevenci%C3%B3%3A%20Fullet%C3%B3%20de%20salut%20vocal%20per%20a%20docents.pdf
      20. Tallers de prevenció
      21. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Prevenci%C3%B3%20-%20Tallers%20de%20prevenci%C3%B3%20CSI.jpg
    2. Reeducació vocal
      1. Objectius
      2. Agilitzar la recuperació
      3. Evitar la recurrència d'un problema vocal instaurat
  2. Estrategies
    1. Educació vocal
      1. Coneixements dels mecanismes fisiològics de producció de la veu i el seu ús en diferents contextos i exifències
      2. Pautes generals d'higiene vocal
      3. Evitar les infeccions de vies repiratòries suepriors i limitar l'ús de la veu en situacions de debilitat laríngia
      4. No cridad o competir amb el soroll ambiental
      5. Evitar parlar en situacions d'estrès emocional
      6. Evitar els esforços laringis innecessaris
      7. Utilitzar el sentit comú amb la veu
      8. Evitar el contacte amb agents contaminants i productes deshidratants
      9. Mantenir humida la mucosa laríngia
      10. Visitar l'especialista davant qualsevol canvi de veu
    2. Reeducació vocal
      1. Informació útil de l'anamnesi
      2. Per a què utilitzes la teva veu? Cal conèixer l'ús vocal real, perquè és l'espai d'acció on generar canvis en la persona
      3. Des d'un enfocament naturalista i funcional, aquestes situacions s'abordaran des de l'inici del procés terapèutic
      4. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Article%20-%20La%20adaptacion%20al%20paciente%20con%20disfonia.pdf
      5. Seqüència interna per a la intervenció socio-funcional de les disfonies
      6. Descripció de l'estructura del dia pel que fa a l'ús vocal
      7. Anàlisi de les situacions detectades en l'estudi de l'estructura vocal del dia
      8. Elaboració conjunta d'un programa de canvi
      9. Recomanacions
      10. En cas de fatiga vocal
      11. No forçar la veu
      12. Fer repòs vocal relatiu
      13. Respectar les pauses entre frases
      14. Combatre l'estrès
      15. En cas de sequedat
      16. Respirar a través d'una gassa mullada amb aigua
      17. Humidificar l'ambient
      18. Bafus amb camamilla
      19. Draps d'aigua calenta sobre el coll
      20. Teràpia hídrica (beure 5 litres d'aigua al dia durant 5 dies)
      21. En cas de picor a la laringe
      22. Si és degut a tensió laríngea
      23. Callar immediatament durant uns segons
      24. Relaxarse
      25. Respirar fons
      26. Començar de nou a parlar però més relaxadament
      27. Si és degut a l'inici d'un constipat o procés al·lèrgic
      28. Beure molta aigua
      29. Medicació que prescrigui el metge
      30. En cas que la veu no sigui neta
      31. Canviar el punt d'impacte de la veu buscant un altre timbre
      32. Dirigir la veu a un punt concret
      33. En cas de dolor
      34. Visitar-se urgentment amb l'especialista
      35. En cas de RGE
      36. Visita a l'especialista (que determinarà el tractament adequat)
      37. Elevar uns 15 cm la capçalera del llit
      38. Evitar la roba ajustada a la part mitja del cos (cinturons i faixes)
      39. Controlar la dieta
      40. Respirar correctament
      41. Repòs vocal
      42. Absolut (silenci)
      43. Es va utilitzar durant dècades però ara no s'aconsella
      44. No ha de durar més d'una setmana
      45. Tot i així, pot recomanar-se en cas de
      46. Traumatisme laringi
      47. Hemorràgia vocal aguda
      48. Laringitis inflamatòria o infecciosa
      49. Relatiu (ús vocal només quan és necessari)
      50. Es pot prescriure en alguns casos de veu professional
      51. En cap cas substitueix una teràpia logopèdica
      52. Es prescriu després de microcirurgia laríngea
      53. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Prevenci%C3%B3%20-%20Usted%20acaba%20de%20ser%20operado%20de%20la%20laringe.pdf
      54. En infants
      55. Eliminar els factors de risc
      56. Control dels crits
      57. Hidratació
      58. Control dels conflictes emocionals
      59. Recomanacions
      60. Famílies
      61. Aconseguir un ambient relaxat a casa, tot evitant situacions de sorolls i crits
      62. Fomentar la conversa familiar sense tenir la televisió connectada
      63. Parlar sempre als nens i nenes lentament, clarametn i amb una intensitat normal
      64. No parlar-los des de lluny, no cridar-los des d'una altra habitació, etc., ja que incita a la utilització del crit
      65. Oferir-los alternatives al crit, com el xiulet
      66. En els casos de veu dèbil, obligar-los a parlar més fort
      67. Cuidar els excessos vocals durant les malalties que afecten la veu (refredats, laringitis, etc.)
      68. Evitar le sbegudes fredes després de realitzar exercicis físics
      69. Prendre aliments per a una dieta sana i equilibrada que ajudin a la regularitat en la defecació
      70. Tractar de seguir un ritme regular i estable de son
      71. Controlar els períodes de sudoració provocada per la realització d'exercicis físics
      72. Ajudar-los a relaxar-se quan estan forçant la veu
      73. Mestres
      74. Parlar amb un atècnica que possibiliti fer-ho sense forçar la veu, lentament i clara, amb una intensitat adequada per a ser sentits per tots els nens i les nenes i a l'altura tonal que ens correspongui (tenir la veu ben impostada)
      75. No cridar en els ambients sorollosos, sinó buscar altres recursos com els silencis, la veu murmurada, etc.
      76. Insistir que no es parli fort
      77. Acostumar els nens i les nenes a usar diferents intensitats de fonació segons les necessitats: diàleg, exposició oral, etc.
      78. Fer-los conscients que les característiques prosòdiques del llenguatge (entonació, ritme, etc.) no han d'anar necessàriament unides a l'elevació de la intensitat
      79. Col·locar els nens i les nenes amb alteracions de la veu prop del mestre o mestra per a no haver de parlar-los fort ni que ho hagin de fer ells
      80. Control per part d'un especialista
      81. ORL
      82. Logopeda
Valoració
1. Introducció
  1. Història
    1. Antigament
      1. Valoració psicoacústica (jutges experts)
      2. Eficàcia d'un tractament
      3. Normalitat vs anormalitat
      4. Laringoscòpia
      5. Poques dades si no hi havia lesió evident
    2. Actualment
      1. Avaluació inclou
      2. Examen mèdic
      3. Tècniuqes d'anàlisi anatomicofuncional
      4. Laringoestroboscòpia
      5. És un gran avenç per veure l'estat orgànic de les cordes vocals
      6. Anàlisi acústica
      7. Praat
      8. "Goldweif"
      9. Anàlisi espectrogràfica
      10. Electroglotografies (metge)
      11. Logopeda
      12. Tests per valorar la percepció subjectiva del handicap vocal
      13. Valoració psicoacústica de la veu
      14. Dades subjectives
      15. Examen funcional
      16. Perspectives de futur
      17. Hi ha un acord en la necessitat de sistematització de l'avaluació
      18. S'hauria de protocolaritzar una mica per tal que tots fesin més o menys el mateix per sistematizar, compartir dades, etc.
  2. Fases
    1. Definició i delimitació del problema
    2. Formulació d'hipòtesis
    3. Desenvolupar els precediments necessaris per contrastar les hipòtesis (proves i tècniques que s'utilitzaran per recolli la informació)
    4. Recollida de la informació (el més objectiva possible)
    5. Anàlisi de dades i interpretació dels resultats
    6. Conclusions
  3. Finalitats
    1. Diagnòstic d'un trastorn de la veu o de laringe
    2. Descripció de les característiques perceptives
    3. Mesura del saspectes de la funció vocal
    4. Examen de la conducta de fonació
    5. Identificació d'una diferència de comunicació
    6. Pronòstic per al canvi
    7. Recomanacions per a la intervenció i suport
    8. Identificació de l'eficàcia de la intervenció i suport
    9. Derivació a altres avaluacions o serveis
  4. Valor trapèutic de l'avaluació
    1. Informa el pacient del trastorn perquè accepti el tractament
    2. Delimita la millora vocal que espera el pacient i el que està disposat a fer per aconseguir-la
    3. S'estableix un primer contacte de gran importància a nivell psicològic
  5. Característiques
    1. Sensible a la diversitat
    2. Incloure informació sobre estructura i funció del cos, context de la persona i activitats que fa aquella persona a la vida diària
  6. Procedència dels pacients
    1. Enviats pels seus professors
    2. Derivats pel metge (ORL o foniatre)
    3. Autoderivats
      1. Família
      2. Voluntat pròpia
    4. Detectats en un programa de cribatge
2. Cribatge vocal
  1. Possibles poblacions
    1. Comunitat educativa
      1. Alumnat
      2. Professorat
    2. Estudiants
      1. De magisteri
      2. De logopèdia
  2. Protocol de cribatge
    1. Característiques
      1. No diagnostiquen
      2. Indiquen possibilitat i/o probabilitat de trastorn vocal
      3. Menys precisos que els de valoració logopèdica
      4. Pocs ítems
      5. Administració fàcil i ràpida
      6. Han d'estar molt estandaritzats
      7. Dades de molta gent
      8. Molt clars
    2. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Article%20-%20Protocolo%20Preliminar%20Teatinos%20de%20Evaluaci%C3%B3n%20y%20Diagn%C3%B3stico%20Funcional%20de%20la%20Voz%20%28Adri%C3%A1n%2C%20Casado%29.pdf
3. Anamnesi
  1. És la primera activitat clínica d'una consulta
  2. Preguntes bàsiques
    1. Què li passa?
      1. Símptomes
      2. Disconfort vocal
      3. Dolor
      4. Cremor d'estómacd
      5. Acidesa
      6. Sequedat
      7. Picor
      8. Raspera
      9. Sensació de cos estrany
      10. Ronquera
      11. Fatiga vocal
      12. Interessa saber
      13. Quan i en quina mesura sent la seva veu ronca
      14. El fet d'haver de forçar la veu li produeix ronquera?
      15. Ha perdut la veu en alguna ocasió en que hagi hagut de forçar?
    2. Des de quan li passa?
      1. Inici del trastorn
      2. Evolució del trastorn
    3. A quin fet ho atribueix?
      1. Associat a circumstàncies excepcionals
      2. Vinculat a un procés disfònic persistent
    4. De quina manera li millora?
      1. Per a què utilitza la seva veu?
      2. Com la utilitza?
      3. Quines estratègies que utilitza per alleujar els símptomes?
      4. Cal informar sobre mesure d'higiene vocal
    5. Què ha fet fins ara per solucionar-ho?
      1. Tractaments anteriors
    6. Com se sent amb el que li passa?
      1. Factors subjectius associats
  3. Necessitats particulars
    1. Edat
      1. Adults
      2. S'aprofundeix més en els antecedents patològics de tipus sistèmic
      3. Infants
      4. S'aprofundeix més en el desenvolupament i cal demanar-los l'opinió
    2. Activitat/usos vocals
      1. Ús professional de la veu cantada
      2. Ús professional de la veu parlada
  4. Estils d'entrevista
    1. Intervencionista
      1. Resposta sistemàtica a les preguntes formulades
      2. Avantatges
      3. Informació molt ben classificada
      4. Estalvi temps
      5. Inconvenients
      6. Poques dades subjectives
      7. Possibilitat de perdre informació rellevant
    2. Llibertat al pacient
      1. L'examinador fa preguntes generals i deixa llibertat al pacient perquè s'expliqui
      2. Avantatges
      3. Recull gran informació sobre l'actitud del pacient
      4. Personalitat
      5. Focus de preocupació
      6. Nivell cultural
      7. Inconvenients
      8. Dades desordenades
      9. Demana molt de temps
      10. Possible desorientació del pacient
    3. Un punt mig
      1. Estil més recomanable en logopèdia
      2. Cal infuir qeu el pacient expliqui el seu problema i ajudar-lo amb preguntes sobre aspectes científics i subjectius
      3. Permet dirigir l'anamnesi segons els factors que estan intervenint, veure la jerarquia de necessitats prioritàries i observer l'ús de la veu en parla espontània
  5. Índexs d'autopercepció del trastorn vocal
    1. Aquests tipus de qüestionaris no tenen valor diagnòstic però donen informació subjectiva interessant
    2. Voice Handicap Index
      1. VHI 30
      2. Versió en castella
      3. http://dl.dropbox.com/u/15881379/VHI30%20Castellano.pdf
      4. Més antic
      5. Massa llarg
      6. VHI 10
      7. Versió en català
      8. http://dl.dropbox.com/u/15881379/VHI10%20Catal%C3%A0.pdf
      9. Versió en castella
      10. http://dl.dropbox.com/u/15881379/VHI10%20Castellano.pdf
      11. Més utilitzat ara
  6. Anàlisi de l'estil comunicatiu
    1. Indicadors no verbals
      1. Contacte visual
      2. Moviment corporal
      3. Característiques físiques
      4. Conducta tàctil
      5. Parallenguatge
      6. Conjunt de fenòmens no estrictament verbals, de naturalesa vocal o gestual, que acompanyen l'ús de la llengua i en completen la significació.
      7. Proxèmica
      8. Distància mesurable entre el pacient i l'interlocutor
      9. Ús d'objectes
4. Exploració
  1. Exploració física instrumental (és duta a terme per l'ORL)
    1. Examen ORL
    2. Laringoestroboscòpia
    3. Aquest examen és imprescindible per establir un diagnòstic sobretot en patologia congènita o poc evident
    4. Permet observar
      1. Comportament laringi en fonació
      2. Tancament glòtic
      3. Tonicitat aritenoïdal
      4. Tancament vestibular
    5. Informació important per logopedes
      1. Si la prova ha sigut dificultosa ens diu que hi ha molta tensió
      2. Es pot observar
      3. Color
      4. Moviment CV
      5. Tancament glòtic
      6. Tancament vestibular
      7. Entre altres
  2. Anàlisi acústica i perceptiva (és duta a terme pel logopèda)
    1. Enregistrament d'àudio
      1. Constitueix un test semiobjectiu que ens permet avaluar l'evolució
      2. Es recomana fer sempre la mateixa seqüència (Arias, 1992)
      3. Veu espontània
      4. Vocals sostingudes individualment (4-5 s)
      5. Gràgiques física acústica
      6. Praat
      7. "Goldweif"
      8. Frase en la qual surtin les 5 vocals (3 cops)
      9. ex. La Maria és robusta
      10. Sèries automàtiques
      11. Dies setmana
      12. Mesos
      13. Números
      14. Comptar de l'1 al 10 amb veu projectada
      15. Una vocal sostinguda a intensitat mínima (5s)
      16. Cridar a algú el més fort que pugui
      17. Lectura d'un text estàndard
      18. Cançó de mínim 5 notes
    2. Paràmetres
      1. Timbre
      2. Es pot analitzar perceptivament o espectrogràficament
      3. Anàlisi perceptiva
      4. Escala d'exploració perceptiva GRBASI(VO)
      5. G, Grade (Grau de disfonia)
      6. R, Rough (Raspositat)
      7. B, Breathy (Bufada)
      8. A, Astenic (Astènia) -->sense força
      9. S, Strain (Contreta)
      10. I, Instability (Inestable)
      11. O, opaca
      12. V, Vibrant
      13. Escala
      14. 0=Normal
      15. 1=Lleu
      16. 2=Moderat
      17. 3=Greu
      18. Anàlisi espectrogràfica
      19. Paràmetres
      20. Relació So/Soroll
      21. Quocient entre l'amplitud mitjana de l'ona sonora il 'amplitud mitjana del soroll
      22. Normalitat >12 dB
      23. Energia del soroll normalitzat
      24. També mesura el soroll espectral en relació als harmònics però amb mostres petites. Així elimina el soroll causat per l'expressió vocal
      25. Subtema 3
      26. Intensitat
      27. És la força o potència de la veu regulada pel buf espiratori per la tonicitat glòtica
      28. Valors normals
      29. Taules molt exhaustives
      30. Estienne,F. Voix parlée, voix chantée, examen et thérapie
      31. Veu parlada: 60-70 dB
      32. Veu projectada: 80-90 dB
      33. Crit: 90-100 dB
      34. Consigna
      35. Digues els dies de la setmana parlant, projectant la veu i cridant
      36. Instrument
      37. Sonòmetre analògic o digital a 30 cm de la boca del pacient
      38. To
      39. Durant la veu parlada, el to oscil·la al voltant d'una freqüència mitja, que és la que cal mesurar
      40. Valors normals
      41. Homes: 100-140 Hz (Sol1-Mi2)
      42. Dones: 220-260 Hz (La2-Mi3)
      43. Nens: 260-340 Hz (Do3-Fa3)
      44. Consigna
      45. Digues els dies de la setmana fins la /o/ de dijous i allarga-la. Considerarem F0 el to de la /o/ de dijous
      46. Digues una /a/ llarga, però pot no ser la seva F0 normal
      47. Extensió vocal
      48. És el conjunt de freqüències que la persona pot emetre des de la nota més greu a la més aguda
      49. Valors normals
      50. Mínim 1 octava
      51. En veus normals sol ser de 2 octaves
      52. Consigna
      53. Fes una /u/ pujant del to més greu que puguis fer fins al més agut -->sirena
      54. Com que no haurà comensat pel més greu podem fer desprès una sirena del mig cap al més greu i del mig al més agut
      55. Melodia i entonació
      56. És la variació de to durant la parla espontània
      57. És molt subjectiu
      58. Rang d'intensitat i freqüència (Fonetograma)
      59. Piano+sonòmetre o ordinador
      60. Gràfica que mesura rangs
      61. De intensitat
      62. De Freqüència
      63. Consigna
      64. Demanar una /a/ el màxim de flui i el màxim de fort en diferents tons
      65. http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vozprofesional.cl/evalucionclinicavoz/ejemplofoneticoacusticos02.gif&imgrefurl=http://www.vozprofesional.cl/index.php%3Foption%3Dcom_content%26task%3Dview%26id%3D38&usg=__4DskEyhOO1FwEWXIdQiAVlGzz3o=&h=200&w=329&sz=21&hl=es&start=0&sig2=lp3SRZf3ZB6qWZkyEoj26Q&zoom=1&tbnid=dgDy9jQBPniPjM:&tbnh=100&tbnw=165&ei=4DOLTannHMSfOvqqzdEN&prev=/images%3Fq%3Dfonetograma%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D551%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=825&vpy=87&dur=2295&hovh=160&hovw=263&tx=80&ty=188&oei=4DOLTannHMSfOvqqzdEN&page=1&ndsp=19&ved=1t:429,r:4,s:0
      66. Shimmer
      67. Perturbació de la intensitat en cicles consecutius
      68. Es valora amb software d'anàlisi de veu
      69. Ajuda a determinar el grau de disfonia però no s'ha de vincular a cap patologia concreta
      70. Es pot expressar en dB o en percentatges de normalitat (0,4 dB)
      71. Jitter
      72. Perturbació de la freqüència entre cada cicle i el següent
      73. Es valora amb software d'anàlisi de veu
      74. Ajuda a determinar el grau de disfonia però no s'ha pogut vincular a cap patologia concreta
      75. Anormalitat
      76. Una veu comená a sentir-se disfònica a partir d'un Jitter d'un 1%
  3. Examen del comportament corporal i vocal (és dut a terme pel logopèda)
    1. Cos
      1. Elements
      2. Aquests elements formen una base musculoesquelètica que, amb una postura, equilibri i verticalitat adequats afavoreix el bon funcionament del tots els elements implicats en la fonació
      3. Columna cervical
      4. Columna dorsal i caixa toràcica
      5. Cintura escapular
      6. Columna lumbar
      7. Pelvis
      8. Extremitats
      9. Lectura corporal
      10. Grau,M. Terapia de la voz: tecnica des de la vivencia corporal ed. Lebón
      11. Zones
      12. Cap i coll (sobretot cervicals)
      13. Cintura escapular i extremitats superiors fins al diafragma
      14. Des de la pelvis fins la planta dels peus
      15. Nivells
      16. Muscular
      17. To
      18. Tensió
      19. Ossi
      20. Posició de la columna
      21. Corbatures
      22. Corbatura lumbar
      23. Respiratori
      24. Respiració possible que pot fer en la posició que està
    2. Respiració
      1. Contextos
      2. Repòs
      3. Veu parlada
      4. Veu projectada
      5. Veu cantada
      6. Mode
      7. Nasal (en repòs seria la més recomanable)
      8. Oral
      9. Mixt (al parlar i al cantar és la més utilitzada)
      10. Tipus
      11. Costal superior
      12. Diafragmàtic
      13. Abdominal
      14. Costodiafragmàticoabdominal
      15. Toràcica superior
      16. Clavicular (molt en nens)
      17. Ritme i freqüènica
      18. Freqüència normal: 10-12 respiracions/min
      19. Aerodinàmica
      20. Temps màxim d'espiració (TME)
      21. Temps màxim en dir una /s/
      22. Temps màxim de fonació (TMF)
      23. Temps màxim en dir una /z/
      24. Índex x/z o Coordinació fonorespiratòria = TME/TMF
      25. Al voltant de 1 és normal
      26. Capacitat vital (CV)
      27. Amb espiròmetre
      28. Quocient de fonació CF = CV/TMF
    3. Òrgans de Ressonància
      1. Mandíbula i llengua
      2. Tensió?
      3. Faringe
      4. Tensió?
      5. Vel del paladar
      6. Funciona correctament?
5. Dades
  1. Comunicació
    1. Relació entre professionals
      1. Cal
      2. Intercanvi bidireccional d'informacions i orientacions
      3. Entendre els diferents llenguatges i punts de vista
      4. Col·laboració, cooperació, respecte i rigor
    2. L'informe diagnòstic
      1. Informació
      2. Dades personals del pacient
      3. Antecedents
      4. Resum dels serveis anteriors
      5. Condicions associades
      6. Per exemple, els diagnòstics mèdics
      7. Resultats
      8. Interpretació dels resultats
      9. Grau de severitat
      10. Pronòstic
      11. Recomanacions
      12. Nova avaluació
      13. Seguiment
      14. Derivació
      15. Tractament
      16. Tipus
      17. Durada
      18. Freqüència
      19. Destinataris
  2. Protecció de les dades
    1. Legislació vigent
      1. LLei sobre els drets d'informació concernent a la salut
      2. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Llei%20sobre%20els%20drets%20d%27informaci%C3%B3.pdf
      3. Modificació de la llei
      4. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=37625&idioma=0
  3. Ús de les dades
    1. Definir els objectius generals del tractament
    2. Definir els objectius específics de cada sessió del tractament
    3. Educar el pacient sobre la producció de la veu
    4. Ajudar al pacient a aconseguir una bona producció vocal
    5. Proporcionar un reforç al pacient
    6. Mesurar els resultats del tractament
Intervenció
1. Introducció
  1. Definició
    1. La intervenció logopèdica en trastorns de la veu és un esforç per tornar la veu a un nivell d'adequació que realment es pot assolir i que satisfà les necessitats professionals, emocionals i socials del pacient
    2. Aspectes a tenir en compte
      1. Les preferències de l'individu, objectius i necessitats especials
      2. La cura de la veu i pautes de conservació adequades
      3. L'ús adequat dels processos respiratoris, de fonació, i de ressonància
      4. L'ús de materials i mètodes apropiats a
      5. L'edat cronològica i de desenvolupament de l'individu
      6. L'estat de salut
      7. Les habilitats físiques i sensorials
      8. L'educació
      9. La vocació
      10. L'estat cognitiu
      11. El nivell cultural, socioeconòmic i lingüístic
      12. Ajuda per la generalització dels objectius del tractament en les activitats de la vida diària
      13. Seguiment dels trastorns associats que en alguns casos poden requerir derivació
  2. Objectius
    1. Realçar les fortaleses i minimitzar les febleses relacionades amb les estructures subjacents i les funcions que afecten la producció de veu
    2. Facilitar les activitats de l'individu i la participació, ajudant a la persona a adquirir noves habilitats i estratègies de comunicació
    3. Modificar els factors contextuals per reduir les barreres, millorar els facilitadors de la comunicació eficaç i laparticipació, i proporcionar suports (així com formar sobre com utilitzar-los)
    4. Finalitats segons l'etiologia
      1. Disfonies funcionals
      2. La intervenció és altament eficaç i ha de realitzar-se com més aviat millor, just en ser diagnosticada l'alteració funcional
      3. Disfonies orgànicofuncionals
      4. Revertir la lesió per tal de corregir la desviació funcional des del momnet en què es reconeix l'alteració del comportament vocal com a causa primària
      5. Disfonies orgàniques
      6. Maximitzar l'ús de la veu del pacient malgrat la presència de l'alteració orgànica
      7. Desenvolupar compensacions fonatòries utilitzant les estructures restants
      8. Eliminar l'adaptació qeu el tracte vocal ha desenvolupat de froma compensatòria o substitutòria en un esforç per vèncier les limitacions derivades de l'alteració orgànica primària
      9. Ajudar al pacient a acceptar la nova veu, considerant que no sempre es podrà obtenir una veu normal
  3. Destinataris
    1. Indicacions clíniques
      1. Una intervenció es porta a terme si els resultats d'una avaluació vocal així ho aconsellen
      2. Els individus de totes les edats reben tractament i/o serveis de consulta quan:
      3. La seva capacitat de comunicar-se de manera efectiva es deteriora a causa d'un trastorn de la veu
      4. hi ha una expectativa raonable de benefici per a l'individu en el cos de l'estructura o funció i/o activitat o participació
    2. Possibles etiologies
      1. Orgànica
      2. Neurològica
      3. Funcional
      4. Psicosocial
  4. Aproximacions
    1. Filosofies de rehabilitació vocal
      1. Teràpia vocal simptomàtica
      2. Segons els simpt`mes fem el pla de treball, fas exercicis per solucional els simptomes
      3. Teràpia vocal psicològica
      4. Té en compte les causes psicològiques del problema
      5. Teràpia etiològica
      6. Tindria més en compte la caus i l'atacaria
      7. Teràpia vocal fisiològica
      8. Miraria el funcionament i solucionaria allò que no va bé
      9. Teràpia vocal eclèctica
      10. Combinació de totes les anteriors
    2. Tipus de teràpies
      1. Tècniques simptomàtiques d'aplicació a curt termini
      2. Estratègies de rehabilitació general a llarg termini
    3. Una perspectiva interactiva, funcional i personalitzada d'intervenció logopèdica
      1. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Article%20-%20La%20adaptacion%20al%20paciente%20con%20disfonia.pdf
      2. Característiques
      3. Interacció Vs Procés de control
      4. Funcional Vs Formal
      5. Personalitzat
      6. Adaptació a les dimensions del trastorn vocal
      7. Orgànica
      8. Funcional
      9. Social
      10. Personal
  5. Fases
    1. Planificació
      1. Formulació dels objectius terapèutics a partir de les dades obtingudes en l'exploració completant la frase "El pacient serà capaç de..." i concretant els aspectes següents:
      2. Què
      3. Com
      4. Quant
      5. Amb quina complexitat
      6. En quines condicions
    2. Seguiment
      1. L'èxit de la intervenció depèn de:
      2. Exactitud del diagnòstic mèdic
      3. Exactitiud del diagnòstic vocal
      4. Adequació del pla de tractament
      5. Acord entre el clínic i el client respecte el diagnòstic, el pla de tractament i els resultats esperats
      6. Compromis del client o de la família (quan el pacient és menor d'edat) per abordar el problema
      7. Autodisciplina del client (o sistema de suport) a l'hora de realitzar els canvis de comportament necessaris
      8. Temporalització
      9. Es porta a terme durant el temps suficient per assolir els objectius plantejats o els resultats esperats
      10. El període d'intervenció no ha de continuar quan ja no hi ha cap expectativa de benefici addicional
      11. Informe de seguiment o continuïtat
      12. Data d'inici del tractament
      13. Motiu de consulta
      14. Valoració inicial del a veu i del gest vocal (amb alguns valors de l'exploració)
      15. Nombre de sessions realitzades, periodicitat i durada
      16. Sessions individuals / col·lectives
      17. Evolució del tractament
      18. Dades de la última exploració
      19. pronòstic
      20. Opinió del logopeda sobre la continuïtat i el ritme del tractament
    3. Alta
      1. Informe d'epícrisi o final del tractament
      2. Data d'inici del tractament
      3. Motiu de consulta
      4. Valoració inicial del a veu i del gest vocal (amb alguns valors de l'exploració)
      5. Nombre de sessions realitzades, periodicitat i durada
      6. Sessions individuals / col·lectives
      7. Evolució del tractament
      8. Dades de la última exploració
      9. Justificació de l'alta logopèdica
2. Tècniques i recursos
  1. Sessions
    1. Principis bàsics (Vila, 2009)
      1. Eficàcia
      2. Formació
      3. Persuació
      4. Activitat
      5. Amenitat
    2. Seqüència (Vila, 2009)
      1. Acollida
      2. Presentació de la sessió
      3. Posta a punt
      4. Exercicis dirigits
      5. Activitat proposada pel pacient
      6. Comentari de sensacions
      7. Tancament de la sessió
    3. Durada
      1. Adults
      2. 45-60 min
      3. Nens
      4. 30-40 min de sessió
      5. 10-15 min de comentaris amb els pares
    4. Periodicitat
      1. 1 o 2 sessions setmanals
      2. En nens, fer tandes de 3 mesos espaiades
  2. Recursos
    1. Àrea corpora
      1. El cos és l'executro de la veu
      2. Respiració
      3. Actitud corporal global
    2. Àrea orofacial
      1. Mandíbula
      2. Llengua
      3. Vel del paladar
      4. Llavis
      5. Laringe
    3. Àrea auditiva
      1. S'observen millores en la qualitat i la salut vocal quan augmenta la capacitat per realitzar les següents tasques respecte els tipus de veus
      2. Distingir
      3. Categoritzar
      4. Etiquetar
      5. reproduir
    4. Àrea comunicativa
      1. Totes les estratègies i recursos proposats no tenen cap sentit si no s'integren finalment en la millora de les capacitats comunicatives de l'individu
    5. Àrea vocal
      1. La veu és l'objecte central del tractament logopèdic
      2. Material sonor
      3. Vibració
      4. Material fonètic
      5. Criteris per la selecció (Vila, 2005)
      6. Articulatori
      7. Acústic
      8. Pneumàtic
      9. Melodies
      10. Ressonàncies
      11. Textos i cançons
    6. Llenguatge musical
      1. http://www.teoria.com/
  3. http://dl.dropbox.com/u/15881379/Cap%C3%ADtol%20-%20Rehabilitaci%C3%B3n%20vocal%20-%20Behlau.pdf
3. Disfonies d'origen funcional simple
  1. Hiperquinèsies vocals primitives
    1. Sobreesforç habitual perllongat sobre la laringe anatòmicament normal
      1. Esforç vocal inicial i predominant sobre el buf
      2. Augment de la pressió subglòtica per aconseguir més intensitat.
      3. No es manté el tancament glòtic per l'excés de pressió i es fa un hiatus posterior
      4. Sobreesforç secundari sobre la laringe
      5. Si el sobreesforç no se soluciona, apareixen els nòduls vocals
      6. Timbre bufat i pobre en harmònics aguts
      7. Intensitat disminuïda i TMF curt
      8. Objectius del tractament
      9. Millora de la coordinació FR deguda a l'excés de pressió subglòtica i evitar el cercle viciós d'esforç
      10. Relaxació corporal general i locorregional
      11. Equilibri abdominal diafragmàtic
      12. Actitud vertical que afavoreixi el recolzament de la columna d'aire
      13. Acoblament fonorressonador equilibrant pressions sub i supraglòtica
      14. Treball de timbre
      15. Esforç vocal inicial i predominant sobre la laringe
      16. Sobreesforç sobre la glotis posterior
      17. És poc habitual
      18. Traumatisme de la mucosa dels aritenoïdals amb atacs durs
      19. Tradueix el comportament de persones amb tensions musculars globals o locorregionals
      20. Si el sobreesforç persisteix, podria desencadenar
      21. Edema de la mucosa aritenoïdal
      22. Úlcera de contacte
      23. Granuloma
      24. Objectius del tractament
      25. Supressió dels atacs durs de la veu
      26. Relaxació general i locorregional (sobretot coll i clatell)
      27. Respiració costodiafragmàticoabdominal
      28. Atacs bufats
      29. Precisió dels atacs
      30. Col·locació de la veu en els ressonadors
      31. Equilibri de les pressions sub i supraglòtica
      32. Sobreesforç sobre la glotis membranosa
      33. El sobreesforç sobre glotis membranosa és més habitual que sobre glotis posterior
      34. Mal ús i abús en un volum inadequat
      35. Afecta sobretot a persones que criden
      36. Augment abusiu de la contracció de la musculatura intrínseca per equilibrar-la amb la pressió subglòtica, que és elevada
      37. El temps de tancament de la glotis s'allarga en el curs de la vibració, ja que contrau la glotis massa temps i massa fort
      38. Objectius del tractament
      39. Disminuir l'esforç laringi
      40. Reeducació del buf per disminuir la intensitat
      41. Endolcir la veu
      42. Presa de consciència de l'esforç vocal mitjançant feedback auditiu i visual
      43. col·locació de la veu en els ressonadors
      44. projectar i cridar per sobre de la fonamental usual
      45. Mal ús i abús en un mecanisme laringi inadequat
      46. Afecta sobretot a dones i nens que agreugen la seva veu fent-la funcionar en mecanisme laringi i quan hauria de funcionar en mecanisme laringi I quan hauria de funcionar en mecanisme laringi II
      47. Hiatus posterior (com en el casos d'esforç predominant sobre el buf) i balanceig de les crestes aritenoïdals que amaguen l'atac de la zona posterior
      48. Microtraumatismes repetits del terç anterior que, si no se solucionen, donaran lloc a nòduls vocals
      49. Es produeix una tensió en el múscul vocal que, en situació de repòs, no és equilibrada pel múscul cricoaritenoïdal
      50. Les cordes vocals no s'estiren ni tanquen per la zona posterior
      51. Objectius del tractament
      52. Presa de consciència del to greu per afavorir l'emergència del mecanisme laringi II
      53. Treball vocal de sirenes i escales descendents
      54. Ressonàncies cranials per trobar un timbre més lleuger que induaixi al canvi de mecanisme laringi
      55. Treball de la intensitat evitant la veu projectada sobre els greus
      56. Esforç vocal inicial i predominant sobre els ressonadors
      57. Una tensió exagerada de la musculatura de la faringe l'estreny i eleva la posició de la laringe
      58. El timbre es torna contret
      59. Disfonies del timbre contret en les persones estressades
      60. Un exemple és la veu en el trac (nerviosisme previ a un examen o a sortir en escena)
      61. Aquesta patologia es pot cronificar i molestar molt
      62. Cal descartar altres patologies amb símptomes semblants : lesions congènites i falses mudes
      63. Disfonies del timbre contret en els cantants
      64. Alguns cantants, a l'inici de la seva formació, preocupats per buscar espai a la orofaringe, eleven massa el seu vel del paladar
      65. Es crea un desequilibri entre els elevadors del vel del paladar i els pilars
      66. S'estreta l'espai i la laringe i la llengua pugen
      67. Aquestes contraccions poden tornar-se doloroses i dificulten el cant
    2. Sobreesforç paroxístic en una laringe anatòmicament normal
      1. Sobreesforç paroxístic sobre el buf i la laringe alhora
      2. Mal ús en crits, tos i esforços amb glotis tancada
      3. Pot haver-hi traumatisme de la mucosa i submucosa amb hemorràgia o inflamació edematosa
      4. S'alteren les vibracions durant uns dies
      5. Si passa sovint, cal descartar patologies que expliquin la fragilitat de les cordes vocals
      6. Tractament
      7. Repòs vocal (per afavorir la recuperació i evitar un possible pòlip)
      8. Antiinflamatoris
  2. Hipoquinèsies vocals secundàries a una hiperquinèsia primitiva
    1. Esgotament muscular després d'un esforç
    2. Els músculs fatigats responen malament a la demanda de contracció
    3. Debilitat muscular passatgera
    4. Veu més greu, esquinçada, bufada
    5. Exemples
      1. Mestres que forcen la veu i es queden quasi afònics per la nit
      2. Periodistes esportius que es queden sense veu després de l'emissió
    6. Tractament
      1. En contextos d'esforós habituals i perllongats
      2. Objectius descrits per les hiperquinèsies
      3. En contextos d'esforços paroxístics
      4. Projecció de la veu
  3. Hipoquinèsies vocals primitives
    1. Es fan poques consultes per hipoquinèsies vocals primitives excepte en veus professionals
    2. Característiques acústicoperceptives
      1. Manca d'intensitat
      2. Timbre empobrit (a vegades ansalitzat i pla)
      3. Melodia reduïda
      4. Fonamental greu
      5. Veus sense relleu i sense abast a l'hora de projectar
    3. Abans de prescriure reeducació, cal eliminar una possible malaltia causal
      1. Disminució de la hipòfisis i glàndula tiroïdal
      2. Miastenira
      3. Astenia
      4. Anemia
      5. Depressió
    4. En aquests casos, la correcció vocal es farà amb un tractament de la causa, no amb rehabilitació vocal
    5. Les hipoquinèsies primitives aïllades són candiadtes a RHB
    6. Són una característica de la personalitat d'individus introvertits
    7. Tota la musculatura que intervé en l'emissió vocal està poc entrenada, poc desenvolupada i poc eficient
    8. Quan necessiten imposar la seva veu
      1. El timbre es modifica
      2. Surten "galls"
      3. Apareixen picors, tos, dolor
      4. La veu no és eficaç
    9. Exploració
      1. Activitat hipocinètica general
      2. Estàtica decaiguda
      3. Respiració invertida
      4. Poc espai orofaringi
      5. Hipoarticulació
      6. Reducció tancament velofaringi
      7. Manca de tonicitat dels músculs intrínsecs de la laringe (cordes vocals d'aparença flàcida, discretament còncaves, aritenoïdals mal aproximats)
    10. Tractament
      1. Instal·lar un gest vocal ampli i eficaç en un cos dinàmic, evitant tensions que portin a una hiperquinèsia secundària
      2. Recolzament abdominal
      3. Dinamització de l'actitud vertical
      4. Coordinació FR
      5. Enriquiment del timbre
      6. Precisió articulatoria
      7. Treball de l'alçada de la veu
      8. Projecció vocal
  4. Hiperquinèsies vocals secundàries a una hipoquinèsia primitiva
    1. Hipoquinèsia que ha evolucionat a una hiperquinèsia per motius habitualment professionals
    2. La regió supraglòtica intenta compensar la poca energia sonora de la glotis
    3. Veu de bandes ventriculars amb les següents possibilitats
      1. Tancament de les bandes
      2. Tancament anteroposterior
      3. Tancament ariepiglòtic
      4. Tancament vestibular
    4. Tractament
      1. Descondicionar el pacient del seu comportament reaccional i millorar el tancament de la glotis
      2. Relaxació locorregional
      3. Posició del cap i coll
      4. Coordinació FR
      5. Col·locació de la veu per desplaçar la força del buf cap a les cavitats de ressonància
      6. Sons relaxats
      7. Treball de timbre
4. Disfonies d'origen funcional amb lesions adquirides
  1. Nòduls
    1. Definició
      1. Engruiximent de la mucosa a la vora lliure d'una o ambdues CCVV en la unió del 1/3 mig i 1/3 anterior
      2. Conseqüència de microtraumatismes repetits de les CCVV durant el cicle vibratori o en situació d'esforç.
    2. Característiques
      1. Inici progressiu en una persona amb disfonia disfuncional simple
      2. F0 agreujada
      3. Timbre més o menys raspós i bufat que millora en veu projectada
      4. Intensitat augmentada a l'atac i disminiuida després
      5. TMF curt
      6. Picor, dolor i fatiga vocal
      7. Alteració de la veu cantada (pèrdua d'aguts)
    3. Tractament
      1. A priori, la lesió és reversible
      2. Els n`duls recents poden desaparèixer completament amb RHB vocal
      3. Tot i així, en ocasions cal cirurgia per regularitzar la vora lliure
      4. Objectius
      5. Buscar un millor confor vocal
      6. La RHB ha de seguir les pautes de la disfonia disfuncional hipercinètica amb algunes especificitats
      7. Sons en staccato (picat) per regular la precisió de l'atac
      8. Col·locació de la veu per millorar la vibració cordal
      9. "Endolcir la veu"
      10. Treballar l'alçada tonal i melodia en veu parlada
  2. Pseudoquist serós
    1. Definició
      1. Lesió de la mucosa constituïda per una tumefacció translúcida que se situa generalment en el punt nodular
      2. Apareix com a conseqüència d'esforços més importants i limitats en el temps que en el cas dels nòduls
    2. Tractament
      1. RHB prequirúrgica + cirurgia + RHB postquirúrgica
      2. Objectius
      3. Descondicionar el sobreesforç
      4. Regularitzar la vora lliure
  3. Edema fusiforme
    1. Definició
      1. Tumefacció uni o bilateral de la mucosa dels plecs vocals que abarca pràcticament la totalitat de la glotis lligamentosa
    2. Característiques
      1. Timbre més ronc i gru que en el pseudoquist serós
      2. Comportament d'esforç important
      3. Excessiva intensitat vocal
      4. Els aguts són possibles però la zona mitja està absent o molt alterada
    3. Tractament
      1. RHB prequirúrgica + cirurgia + RHB postquirúrgica
      2. Objectius
      3. Descondicionar el sobreesforç
      4. Regularitzar la vora lliure
  4. Edema de reinke
    1. Definició
      1. Transformació edematosa del còrion en la mucosa que deforma la cara superior i la vora lliure del plec vocal
      2. Quasi sempre es relaciona amb el tabaquisme
      3. Evolució molt lenta i progressiva (adaptació)
    2. Característiques
      1. Disminució de l'eficiència vocal
      2. Fatiga
      3. Manca de potència
      4. Pèrdua del registre agut
      5. Agreujament de la veu
    3. Tractament
      1. RHB preparatòria + cirurgia + RHB postoperatòria
  5. Pòlip laringi
    1. Definició
      1. Pseudotumor benigne del plec vocal
      2. el terme pseudotumor significa que no és resultat d'una proliferació cel·lular sinó d'un prcés inflamatori
      3. Es manifesta per una dificultat vocal més o menys important d'aparició bastant brusca
    2. Característiques
      1. Veu irregular
      2. Manca d'intensitat
      3. Sensació d'irritació laríngia o de cos estrany
      4. Dificultat en la veu cantada i el crit
      5. Descens del to
      6. Timbre apagat
      7. Veu projectada
      8. Millora el timbre però hi ha molt d'esforç
    3. Tractament
      1. RHB preoperatòria + cirurgia + RHB postoperatòria
      2. La durada de la RHB preoperatòria dependrà del grau d'esforç. Es treballarà
      3. Nocions de sobreesforç, tensió, repòs
      4. Postura
      5. Buf
      6. En la RHB postoperatòria es treballarà la hiperquinèsia vocal que persisteix malgrat ja no hi ha lesió
      7. Flexibilització de les CCVV
      8. Exercicis en staccato amb o sense canya
  6. Quist mucós per retenció
    1. Definició
      1. Tumefacció que apareix en el plec vocal com a resultat de l'acumulació d'una secreció mucosa deguda a l'obstrucció del conducte excretor d'una glàndula mucosa
      2. No és una lesió adquirida per sobreesforç
    2. Característiques
      1. Alteració del timbre
      2. Disminució de la intensitat
      3. Fatiga
      4. Més omenys sobreesforç vocal associat
    3. Tractament
      1. RHB preoperatòria + cirurgia + RHB postoperatòria
      2. El gest quirúrgic requereix cordotomia
      3. Cal treballar per evitar adherències del teixit després de la cirurgia i flexibilitzar les CCVV
      4. Si persisteix una hiperquinèsia adquirida per la instal·lació de la lesió, cal reeducar-la
  7. Hemorràgia submucosa
    1. Definició
      1. Ruptura vascular relacionada amb un traumatisme vocal agut
      2. En la fuetada laríngia s'hi afegeix una ruptura en el múscul vocal
      3. Inici sempre brusc
      4. Pèrdua sobtada d'intensitat vocal amb alteració + o - accentuada del timbre
      5. Es reabsorbeix al cap de 2-4 setmanes
    2. Tractament
      1. Proporcionar informació objectiva de la naturalesa benigna d'aquesta alteració vocal tan dramàtica
      2. Repòs vocal o, com a mínim, moderació vocal
      3. Si existeix una tècnica vocal defectuosa, es farà reeducació
  8. Úlcera de l'aritenoïdal
    1. Definició
      1. Alteració de la mucosa amb pèrdua de substància que deixa al descobert el cartílag aritenoïdal
      2. Causes incertes
    2. Tractament
      1. Tractament antirreflux
      2. RHB
      3. Relaxació
      4. Atacs suaus
      5. Producció d'emissions clares i potents en veu cantada i projectada (existeix un comportament de contenció)
5. Disfonies d'origen orgànic
  1. Disfonies amb lesions congènites
    1. Quists epidèrmics, solcs (sulcus glottidisestrets o quists oberts) i ponts mucosos
      1. Definició
      2. Petita formació arrodonida situada a la submucosa
      3. Tendeix a créixer i a infiltrar-se en el lligament elàstic
      4. A vegades s'obre a la superfície
      5. Un quis obert es converteis en un solc (invaginació de l'epiteli)
      6. En envellir, el quist
      7. Crea adherències amb la mucosa
      8. Impedeix el pas de l'ondulació mucosa en la fonació
      9. Suposa certa rigidesa de la massa cordal, que té dificultats per entrar en vibració
      10. L'evolució de certs quists quan s'obren a la superfície donen lloc a
      11. Solcs estrets (quan s'obren per un sol punt)
      12. Pont mucosos (quan s'obren per dos punts)
      13. Veu
      14. Timbre rígid, dur, aspre
      15. Bitonalitat
      16. Població afectada
      17. Es troben en totes les edats
      18. Moltes vegades hi ha antecedents familiars de disfonia i/o tenen veus especials des de sempre
      19. Tractament
      20. En quists tancats voluminosos
      21. RHB preoperatòria + cirurgia + RHB postoperatòria
      22. Sospita de quist (tancat o obert)
      23. RHB
      24. Si la millora sembla suficient pel pacient, aturar el tractament per reemprendre'l més endavant si és necessari
      25. Si persisteix disfonia i/o el pacient és exigent amb la qualitat de la seva veu
      26. RHB preoperatòria + cirurgia + RHB postoperiatòria
    2. Estries (vergetures o solcs amples)
      1. Definició
      2. Han estat descrites des de principis del s.XX com a desdoblaments de les CCVV
      3. Són solcs amples i llargs que se situen al llarg de quasi tota la vora lliure
      4. Quasi sempre són bilaterals i no forçosament simètriques
      5. Les CCVV són rígides i còncaves
      6. Mai hi ha un tancament glòtic complet i les vibracions són de curta amplitud
      7. No es produeix ondulació de la mucosa
      8. Veu
      9. No permet identificar el sexe del parlant per telèfon
      10. F0 a 180 Hz (Fa2)
      11. Poca modulació a la veu
      12. Hipodonia que engendra un sobreesforç vocal i opressió del vestíbul
      13. Timbre bufat, contret més o menys ronc
      14. TMF curt
      15. Tractament
      16. En casos menors
      17. RHB
      18. En casos majors
      19. La RHB és indispensable tot i que els resultats són mediocres
      20. La cirurgia ha de ser l'últim recurs
    3. Rehabilitació dels quists, solcs estrets, ponts mucosos i vergetures
      1. Quan hi ha rigidesa lleu o moderada de CCVV
      2. Tregall especiífic dels sons aguts a intensitat moderada
      3. S'ha observat que en aquests pacients el mecanisme II és més eficaç que el mecanisme I
      4. La repetició dels exercicis donarà més flexibilitat al lligament i als músculs
      5. En dones
      6. Reequilibri del gest vocal
      7. Descobriment del mecanisme II
      8. Treball sobre la F0
      9. Exercicis vocàlics descendents en veu de cap evitant el sobreesforç
      10. Allargar l'extensió de la veu aguda cap a freqüències mitges i fer veu salmodiada sobre una possible F0
      11. En homes
      12. Reequilibri del gest vocal
      13. Entrenament del lligament vocal
      14. Relaxar i baixar lalaringe
      15. Vocalitzacions en falset
      16. Manipulacions de la laringe
      17. Baixar al registre mig per trobar una nova F0
      18. Buf adaptat i ressonadors relaxats
      19. Quan hi ha rigidesa extrema de CCVV
      20. Vergetures marcades en homes i dones
      21. Equilibri del gest vocal
      22. Equilibri pneumoglòtic
      23. Millorar el tancament glòtic
      24. Manipulacions
      25. Relaxació locorregional
      26. Postura corporal inclinada cap endavant i l'esquena arrodonida
      27. Sospirs sonors
      28. Millora de la impedància sobre laringe
  2. Paràlisis laríngies
    1. Paràlisis laríngies recurrents (són les més freqüents)
      1. Etiologia
      2. Causes idiopàtiques (molt poc freqüents)
      3. Congènites
      4. Neurítiques
      5. Tòxiques
      6. Traumatismes
      7. Càncers
      8. Cirurgies
      9. Intubacions
      10. Possibles símptomes
      11. Disfonia
      12. Dispnea
      13. Disfàgia
      14. Simptomatologia segons la posició de la CV afectada
      15. Mitjana (en adducció)
      16. Unilateral
      17. No disfonia
      18. A vegades, alteració de la veu cantada i projectada
      19. No dispnea
      20. No disfàgia
      21. Bilateral
      22. Dispnea molt intensa (requereix traqueotomia d'urgència)
      23. No disfonia
      24. No disfàgia
      25. Paramitjana
      26. Unilateral (si no està compensada)
      27. Disfonia
      28. Veu bufada, bitonal, ronca
      29. Intensitat baixa
      30. Inspiracions freqüents
      31. Tensions corporals i dels òrgans bucofonadors
      32. Fatiga vocal
      33. No dispnea
      34. No disfàgia
      35. Bilateral
      36. Dispnea inspiratòria amb estridor
      37. Disfonia
      38. Veu parlada normal
      39. Veu cantada i projectada alterades
      40. Comportament vocal d'esforç
      41. Inspiracions freqüents
      42. No disfàgia
      43. Lateral (en abducció)
      44. Unilateral
      45. Disfonia
      46. Incompetència glòtica
      47. Veu bufada, dèbil, bitonal, ocpaca i amb dessonoritzacions
      48. Extensió vocal curta
      49. Intensitat disminuida
      50. Fatiga vocal
      51. Sobreesforç
      52. Veu de bandes
      53. Hiperventilació
      54. Disfàgia
      55. Aspiracions freqüents
      56. Tos ineficaç
      57. No dispnea
      58. Bilateral
      59. Disfonia acusada (amb tots els símptomes de la unilateral però més agreujats)
      60. Disfàgia
      61. Aspiracions freqüents
      62. Tos ineficaç
      63. No dispnea
      64. Tractament
      65. Es proposa sempre RHB vocal precoç i intensiva
      66. Finalitat
      67. Obtenir un tancament de la glotis per sonoritzar i evitar les broncoaspiracions per compensació de la CV sana
      68. Exercicis
      69. Passius
      70. Postures i manipulacions
      71. Acostament de les ales tiroïdals
      72. Restabliment de l'horitzontalitat del pla glòtic elevant la CV paralitzada i baixant la sana (si no millora la veu, fer-ho al revés)
      73. És imprescindible una bona respiració mantenint l'obertura en expiració
      74. Actius
      75. Tancament posterior (també corregeixen eventuals problemes de deglució)
      76. Tancament amb esfínter màxim
      77. Imitar l'elevació d'un objecte pesat
      78. Imitar anar al lavabo
      79. Exercicis de pushing amb recolzament frontal
      80. Cops de glotis
      81. Tancament amb esfínter mínim
      82. Cops de glotis lleugers
      83. Riure
      84. Atacs vocals precisos sobre oclusives /k/
      85. Fonació amb interrupcions
      86. Buf interromput buscant apnees en l'expiració
      87. Tensió de les CCVV
      88. Buscar la contracció del múscul cricotiroïdal (innervat pel nervi laringi superior)
      89. Quan la veu aguda està ben timbrada en vocals, síl·labes i paraules, es va baixant el to intentant mantenir el timbre i sonoritat
      90. Material sonor
      91. Vocals anteriors i tancades
      92. Sons aguts recto-tono
      93. Sirenes glissando descendents
      94. Staccato repetits
      95. Impedància de retorn
      96. El tancament de les CCVV s'afavoreix quan hi ha un major equilibri entre pressions sub i supraglòtiques
      97. Treball amb canyes
      98. Si no hi ha millora amb RHB, es proposa cirurgia
      99. Evolució amb RHB
      100. Compensació
      101. La CV sana s'acosta, supera la línia mitja i toca la CV paralitzada
      102. Quan hi ha tancament glòtic reapareix el cicle vibratori
      103. La CV afectada segueix paralitzada però vibra
      104. Reinervació
      105. Si hi ha una reinervació del recurrent, la CV es tornarà mòbil
  3. Laringectomies
    1. Parcials
      1. Limitades
      2. Objectius del tractament
      3. Afavorir l'acostament del plà glòtic
      4. Subtotals
      5. Objectius del tractament
      6. Restaurar la funció d'esfínter amb la neoglotis tancada amb esfínter màxim
      7. Restaurar la funció de vibrador amb la neoglotis tancada amb esfínter mínim
    2. Totals
      1. Veu erigmofònica
      2. Aprenentatge
      3. Entrada de l'aire
      4. Pressa glossofaríngia
      5. L'augment voluntari de la pressió en les cavitats supraneoglòtiques comprimeix l'aire cap a l'esófag
      6. Inhalació
      7. Aspiració de l'aire de les cavitats supraneoglòtiques i de l'ambient cap a l'esófag
      8. Aquesta gestió és possible gràcies a una perfecte respiració diafragmàticoabdominal
      9. Deglució
      10. No es recomana
      11. Eructe
      12. Vibració de l'esfínter esofàgic superior (neoglotis)
      13. Síl·labes, paraules i frases de dificultat creixent
      14. Implant fonatori (veu traqueoesofàgica)
      15. Protesi que va de la tràquea a l'esòfag
      16. Avantatges
      17. La comunicació oral es restableix molt de pressa
      18. L'aprenentatge és breu
      19. Coordinar la respiració, tapar el traqueostoma i parlar
      20. El temps de fonació és llarg
      21. Inconvenients
      22. No es pot parlar amb les dues mans lliures
      23. Manca d'higiene
      24. Cal canviar-lo sovint
      25. Pròtesi fonatòria
      26. Aparell elèctric qaue emet un so que passarà a ser la nova veu si pot passar cap als ressonadors
  4. Traumatismes laringis
    1. Per via interna
      1. Traumatismes iatrogèncis
      2. Intubacions
      3. Intubacions o fibroscòpies
      4. Traeostomies
      5. Fonocirurgia
      6. Cremades càustiques
      7. Disfàgia
    2. Per via externa
      1. Traqueostomia provisional (traumatisme amb perill respiratori i asfíxia per fractura de laringe)
      2. Reeducació preventiva de l'abducció i adducció de les CCVV
      3. Exploració de les seqüeles algunes setmanes després
      4. Reeducació
      5. No sempre es podrà restablir una veu de qualitat
      6. Treballar el tancament glòtic
      7. Si l'hiatus és massa gran, establir una neoglotis a nivell de bandes ventriculars
6. Intervenció logopèdica i microcirurgia
  1. Intervenció logopèdica prequirúrgica
    1. Nocions de sobreesforç, tensió, repòs
    2. Estàtica corporal
    3. Buf
  2. A tenir en compte després de la cirurgia
    1. Intervenció logopèdia postquirúrgica (Vila, 2009)
      1. Després de repòs vocal
      2. Visita al metge i primeres vocalitzacions
      3. Reiniciar el tractament logopèdic
      4. Primer 2 o 3 cops per setmana
      5. Després 1 cop a la setmana fins a l'alta mèdica i lofopèdica (3-5 mesos)
      6. Objectius
      7. Facilitar les primeres fonacions
      8. Evitar adherències de la mucosa al lligament
      9. Exercitar el nou ajustament pneumofònic
      10. Control de la freqüència i la intensitat
      11. Evitar la tensió extralaríngia
      12. Enriquir el timbre
7. Altres tipus de problemes vocals
  1. Disfonia infantil
    1. Cal adaptar-se al moment evolutiu i característiques del nen/a
    2. Hi ha molta bibliografia especialitzada
  2. Problemes de veu d'origen psicògen
    1. Afonies psicògenes
      1. Possibles actituds del logopeda
      2. No tocar el símptoma i derivar al psiquiatra o psicòleg
      3. Intentar tractar el símptoma
      4. En cas d'afonia recent
      5. En principi és bastant fàcil afavorir el "retorn de la veu"
      6. Recursos
      7. Manipulacions suaus de la laringe
      8. Sospirs sonors
      9. Modificació feedback auditiu (fer-lo parlar amb cascs amb soroll blanc)
      10. "Medicina teatral" (no es recomana)
      11. El retorn de la veu s'acompanya sovint de plors, de sensació d'alliberament d'un nus a la gola, etc.
      12. En cas d'afonia antiga
      13. No és fàcil generar canvis
    2. Disfonies psicògenes
      1. El diagnòstic és més difícil perquè les manifestacions són menys espectaculars que en l'afonia
      2. Com en el cas de les afonies, si el símptoma desapareix a la primera visita, citar més endavant per nova valoració i per reflexionar sobre l'impacte del psiquisme en la veu
    3. Disfonies de timbre contret
      1. Hiperquinèsies vocals amb sobreesforç inicial i predominant sobre ressonadors
      2. Tractament
      3. Relaxació general i locorregional
      4. Distensió i independència dels òrgans ressonadors
      5. Distensió de la laringe
      6. Treball de timbre
  3. Alteracions de muda vocal
    1. En homes
      1. Veu eunucoïdal
      2. Les raons per les quals un home amb una laringe adulta no ha trobat el seu mecanisme vibratori adult són de caire psicològic i/o psiquiàtric
      3. La demanda de tractament ha de venir del mateix pacient, no de la família
      4. Objectius del tractament
      5. Relaxació de la musculatura que manté la laringe elevada
      6. Descens de la laringe amb manipulacions
      7. Ampliació de la cavitat faríngia
      8. Cerca de vibracions toràciques en l'emissió de sons badallats
      9. Muda perllongada
      10. Muda perllongada més enllà dels 18 mesos
      11. El noi utilitza els dos registres vibratoris alternadament
      12. Tractament
      13. Explicacions dels canvis anatòmics durant la pubertat
      14. Manipulacions de la laringe cap avall
      15. Muda falsejada o incompleta
      16. Veu a meitat de camí entre els dos registres de veu
      17. Causes
      18. Context psicològic
      19. Enfrontar al pacient a les seves noves capacitats vocals i a una elecció
      20. Error en l'elecció del registre
      21. Tractament
      22. Maniobres de descens de la laringe
      23. Vibrato a l'antiga durant l'emissió de vocals (imprimir impulsos rítmics ràpids agafant la laringe entre l'índex i el polze)
      24. Badalls sonors
      25. Cerca de vibracions toràciques
      26. Lesions congènites
      27. Les vergetures impedeixen la contracció del múscul vocal
      28. Retard Psicomotor
      29. RHB de llarga durada
      30. Tonificació del conjunt de la musculatura
    2. En dones
      1. Absència de muda
      2. La laringe és normal però està utilitzada en una posició massa alta
      3. Les ressonàncies són exclusivament de cap
      4. Tractament
      5. Treball sobre els harmònics greus
      6. Possible descens de la F0
      7. Pseudomuda o virilització vocal
      8. Desequilibri hormonal
      9. RHB
      10. Alleugerir el timbre
      11. Buscar un to més adequat
      12. Millorar el buf
  4. La veu dels transsexuals
    1. http://people.umass.edu/mva/pdf/ComDis%20612%20Student%20Presentations_09/Transgender%20Voice%20Therapy%20Handout.pdf
Bibliografia
1. Adrián, J.A., Casado, J.C (2001) Protocolo preliminar "Teatinos" de evaluación y diagnóstico funcional de la voz Escritos de Psicología 5: 81-88
2. Arias, C. (1992). Examen funcional de la fonación de la exploración foniatrica. Bases para la aplicación en logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 12(02), 111.
3. ASHA. Preferred Practice Patterns for the Profession of Speech-Language Pathology. Voice Assessment. Recuperat el 12/22/2009, a , 2009, a http://www.asha.org/docs/html/PP2004-00191.html#sec1.3.34
4. Behlau, M. (1996). Rehabilitación vocal. A Sociedad Española de Otorrinolaringología y de Patología Cérvico-Facial.Congreso Nacional, R. García-Tapia Urrutia i I. Cobeta Marco (Comps.). Diagnóstico y tratamiento de los trastornos de la voz : ponencia oficial del XVI Congreso Nacional (p. 339). Madrid: Garsi.
5. Bermúdez, R. (2003). Exploración clínica de los trastornos de la voz, el habla y la audición :pautas y protocolos asistenciales. Archidona: Aljibe.
6. Boone, D. R. (2005). The voice and voice therapy (7th ed.). Boston: Pearson Education
7. Borragán, A., del Barrio, J. A. i Gutiérrez, J. N. (1999). El Juego vocal para prevenir problemas de voz. Málaga: Aljibe.
8. Bustos, I. (1995). Tratamiento de los problemas de la voz: Nuevos enfoques. Madrid: Cepe.
9. Bustos, I. (2003). La voz: La técnica y la expresión. Barcelona: Paidotribo.
10. Casado, J. C., i Adrián, J. A. (2002). La evaluación clínica de la voz: Fundamentos médicos y logopédicos. Archidona: Aljibe
11. Casanova, C. (2005). Definir les causes del trastorn vocal: un camí complex pero imprescindible.Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, 17
12. Castejón, L., i Gorjón, A. (2003). La adaptación al paciente con disfonía: Una perspectiva interactiva, funcional y personalizada de intervención logopédica. Revista De Logopedia, Foniatría y Audiología, 23(1), 2-8.
13. CLC Perfil Professional del Logopeda
14. Cornut, G. (1998 [1983]). La voz. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España.
15. Dupessey, M. (2004). À L'écoute des voix pathologiques. Lyon: Symétrie.
16. Gallena, S. K. Voice and laryngeal disorders: a problem-based clinical guide with voice samples. St. Louis, MO: Mosby Elsevier.
17. Gassull, C. (2003). La voz en los docentes. A I. Bustos (Comp.). La Voz :la técnica y la expresión (p. 426). Barcelona: Paidotribo.
18. Grau, M. (2002). Terapia de la voz :técnicas desde la vivencia corporal. Barcelona: Lebón.
19. Heuillet--Martin, G. (2003) Una voz para todos (Volums I i II) Marsella. Solal
20. Le Huche, F. i Allali, A. (2003[1994]) La voz. Barcelona, Masson
21. Jackson-Menaldi, M. C. A. (2002). La voz patológica. Buenos Aires: Panamericana
22. Molins, M. L. et al. (2008). A Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació (Comp.), Prevenció de disfonies. València: de http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/docs/disfonies.pdf
23. Morrison, M., Rammage, L. (1996). Tratamiento de los trastornos de la voz. Barcelona, Masson.
24. Neira, L. (2009). Teoría y técnica de la voz. El método Neira de Educación Vocal (1a ed.). Buenos Aires: Librería Akadia.
25. Nelson, S. H. i Blades-Zeller, E. (2002). Singing with your whole self :the Feldenkrais method and voice. Lanham etc.: Scarecrow.
26. Rivas, R. M. i Fiuza, M. (2002). La Voz y las disfonias disfuncionales: prevención y tratamiento. Madrid: Pirámide.
27. Rodríguez, L. i de las Heras, G. (2005). Materiales para cuidar mi voz Fundación MAPFRE.
28. Sauca, A. Higiene vocal
29. Stemple, J. C. (2000) Clinical Voice Pathology. Theory and Management New York, Delmar
30. Vila, J. M. (2005). Criteris per a la selecció del material fonetic en intervenció logopedica en trastorns de la veu. Aloma, , 127.
31. Vila, J. M. (2009). Guía de intervención logopédica en la disfonía infantil. Madrid: Síntesis.
32. Vila, J.M. (2000) La Veu: eina d'identitat i de relació. Aloma, núm. 7